"La placenta de la madre podría indicar el riesgo de un niño de desarrollar autismo."

Avui mateix he trobat una notícia, amb el titular que encapçala aquesta entrada al bloc, que comenta els resultats d'uns estudis duts a terme a la universitat de Yale en el que sembla que han conclòs l'existència de nombrosos plecs a la placenta pot assegurar amb molt alta probabilitat que aquella criatura desenvolupi autisme. Us deixo l'enllaç de la noticia per a que li doneu una ullada a aquesta troballa, si més no interessant i a la vegada curiosa. 

http://www.20minutos.es/noticia/1797630/0/placenta-indicador/riesgo-autismo/ninos/

La col·laboració amb les famílies.

La col·laboració entre les famílies i els professionals estimula el desenvolupament global de l'alumne i ajuda en el procés de presa de decisions. Permet conèixer les preocupacions i les prioritats de la família i dels docents per dirigir la intervenció cap a objectius que afavoreixin el creixement i l'adaptació de l'alumne en tots els àmbits de la seva vida.Cada infant o jove amb TEA és únic i cada família té les seves pròpies circumstàncies i necessitats. 

Per poder col·laborar amb la família i proporcionar-li el suport adequat, els professionals necessiten tenir informació sobre:

-  Punts forts de l'alumne i la família.

- Preocupacions, necessitats i prioritats de la família pel que fa a l'alumne.

- Comportaments dels alumnes que tenen impacte sobre el funcionament de la família.

- Les activitats de la família, les rutines, els suports i recursos dins de la família immediata i els suports familiars que proporciona la comunitat.

Els professionals poden ajudar als pares a seleccionar objectius específics que permetin ensenyar al nen habilitats que millorin la seva vida familiar. Aquests objectius haurien de poder:

- Abordar les àrees d'interès i prioritats per l'alumne, els pares i/o membres de la família.

- Tenir un impacte positiu en el funcionament de la família i no provocar una càrrega emocional.

- Ser apropiats per ser ensenyats a la llar o en altres entorns comunitaris on participi la família.

Orientacions educatives a tenir en compte en el procés d'aprenentatge d'alumnat amb TEA.

En una reunió de la psicopedagoga del centre, la meva tutora, i el SEETDiC de Girona li van proporcionar informació que van considerar li seria profitosa en la seva tasca amb aquesta alumna amb autisme. En un d'aquests documents apareixien orientacions educatives per a l'etapa d'educació infantil i cicle inicial respecte de la feina amb alumnes amb autisme que penso que són molt importants i estaria bé compartir amb vosaltres. Els punts que es destacaven eren els següents:

- Mantenir un entorn previsible, treballant molt l'anticipació i l'estructura de les sessions. 

- Ajustar el contingut i el volum de les tasques a fer a les possibilitats reals de l'alumne.

- Estimular i reforçar pautes que impliquin control ull-mà i la pressió sostinguda d'objectes.

- Donar molt suport i ajuda evitant, a la vegada, la dependència de l'adult.

- Estimular l'exploració d'objectes o activitats funcionals molt simples. 

- Realitzar jocs centrats en el cos i que desenvolupin motivacions de relació, anticipació i inici de demanda.

- Afavorir la funció comunicativa.

- Realitzar jocs de simulació i imitació.

- Promoure situacions d'èxit i de satisfacció que el motivin a fer les tasques.

- Fer ús del reforç positiu. Reforçar les conductes que volem potenciar.

- Donar i demanar normes molt clares, fàcils de recordar i assolibles.

- Treballar molt amb suports visuals. 

- Fer ús de materials que estimulin la percepció i les sensacions.

- Fer ús de les TIC com a font de recursos important. 

Si em situo en el lloc d'una mestra d'infantil en una escola concertada que dins la seva aula junt amb 24 nens més amb les seves característiques té un alumne amb autisme, és possible dur tot això a terme? i si es dóna el cas que ens trobem en una escola pública on cada cop s'estan donant més retallades? 

Estic d'acord que l'excusa de les retallades no ha de valdre com explicació quan no podem arribar a fer tot el que potser hauríem de fer, però en realitat pot oferir-se de manera completa cobrir les necessitats d'un alumne amb autisme en un centre ordinari? M'agradaria saber què en penseu!

Material utilitzat: Què, com i perquè?

Com ja he comentat abans, duc a terme l'observació de la intervenció en un cas d'una alumna d'infantil amb autisme que no ha desenvolupat el llenguatge oral, tot i que fa ús d'altres recursos per a demanar el que vol. Per tal de facilitar-li la comunicació es decideix des de l'escola, i amb l'assessorament de Francesc Cuxart, introduir-li un sistema alternatiu de comunicació per mitjà d'imatges reals. 

Què és el que trobarem en les imatges? 

Quan encetem un sistema de comunicació hem de fer que aquest sigui atractiu per a l'alumne i, per això, és important sempre partir dels interessos i els gustos d'aquests. És per això que es seleccionen: una joguina que li agrada molt, les tisores perquè li agrada molt retallar i l'ordinador pel qual també mostra molt interès. 

Com són aquestes imatges? 

Comencem amb imatges mida foli que, més endavant, quan tingui més traça en l'ús d'aquestes podran anar disminuint de mida si així ho contemplen els professionals responsables de la intervenció.

Perquè aquestes imatges i no unes altres?

Com ja he comentat abans és important partir dels seus interessos per a fer-la entrar en aquesta espècie de joc de demanar i obtenir allò que vol, per a encetar la comunicació. Una vegada tingui aquesta idea adquirida podem començar a ampliar amb altres imatges que li pugin ser necessàries com, per exemple, el lavabo, l'aigua per l'hora de dinar,etc.

DSM-IV Autisme

A petició de la Palmira i essent conscient arrel del seu comentari que el meu anterior post va quedar un pèl incomplet, aquí us adjunto la definició extreta del document del DSM-IV:


"Trastorno Autista

Criterios para el diagnóstico del Trastorno autista

A. Existe un total de 6 (o más) ítems de A.1, A.2 y A.3, con por lo menos dos de A.1, y uno de A.2 y de A.3:

A.1. alteración cualitativa de la interacción social, manifestada al menos por dos de las siguientes características:
(a) importante alteración del uso de múltiples comportamientos no verbales, como son contacto
ocular, expresión facial, posturas corporales y gestos reguladores de la interacción social.
(b) incapacidad para desarrollar relaciones con compañeros adecuadas al nivel de desarrollo.
(c) ausencia de la tendencia espontánea para compartir con otras personas disfrutes, intereses y
objetivos (p. ej., no mostrar, traer o señalar objetos de interés). (d) falta de reciprocidad social o
emocional.

A.2. alteración cualitativa de la comunicación manifestada al menos por dos de las siguientes características:
(a) retraso o ausencia total del desarrollo del lenguaje oral (no acompañado de intentos para
compensarlo mediante modos alternativos de comunicación, tales como gestos o mímica).
(b) en sujetos con un habla adecuada, alteración importante de la capacidad para iniciar o mantener una conversación con otros.
(c) utilización estereotipada y repetitiva del lenguaje o lenguaje idiosincrásico.
(d) ausencia de juego realista espontáneo, variado, o de juego imitativo social propio del nivel de
desarrollo.

A.3. patrones de comportamiento, intereses y actividades restringidos, repetitivos y estereotipados, manifestados por lo menos mediante una de las siguientes características:
(a) preocupación absorbente por uno o más patrones estereotipados y restrictivos de interés que
resulta anormal, sea en su intensidad, sea en su objetivo
(b) adhesión aparentemente inflexible a rutinas o rituales específicos, no funcionales
(c) manierismos motores estereotipados y repetitivos (p. ej., sacudir o girar las manos o dedos, o
movimientos complejos de todo el cuerpo)
(d) preocupación persistente por partes de objetos.

B. Retraso o funcionamiento anormal en por lo menos una de las siguientes áreas, que aparece antes de los 3 años de edad: 1 interacción social, 2 lenguaje utilizado en la comunicación social o 3 juego simbólico o imaginativo.

C. El trastorno no se explica mejor por la presencia de un trastorno de Rett o de un trastorno desintegrativo infantil."

Canvi de la definició del DSM.

La DSM són les sigles de Diagnostic and Statistical Manual of mental disorders. És una associació americana de psiquiatria que estableix les definicions, criteris i símptomes per a diagnosticar les malalties mentals. Les últimes notícies apunten a que el proper mes de maig presentaran una nova definició del trastorn d'espectre autista en el que, es destaca, variaran alguns aspectes:

- Els nous criteris seran més inclusius. Els criteris actuals requereixen evidències de les dificultats relacionades amb l'autisme abans dels tres anys. Amb aquesta nova definició es requeriran conductes inusuals en una edat precoç sense establir una edat en concret.
- Es definirà l'autisme per dues grans característiques bàsiques: deteriorament de la comunicació i la interacció social, i el comportament restringit i repetitiu. Dins aquestes característiques més genèriques s'acolliran d'altres més específiques.
- Afegeix alguns símptomes que no havien estat recollits en la definició anterior com, per exemple, els interessos i les aversions sensorials.

Esperarem, doncs, a la publicació del DSM-V per a compratir-lo amb vosaltres i intentar analitzar-lo. 

"El viaje de Maria"

Avui us enllaço aquest vídeo en el que un pare ens descriu a la seva filla amb autisme i la relació que té amb ella. És un vídeo molt maco que ens apropa a les necessitats d'una persona amb autisme explicat amb tota la tendresa amb que un pare és capaç de fer-ho. A més, d'una manera molt visual i clara ens explica el dia a dia d'una persona amb aquest tipus de discapacitat.

SAAC

Què vol dir SAAC?
Sistema Alternatiu i Augmentatiu de la Comunicació.

Què són?
- Són un suport o llenguatge alternatiu per a desenvolupar l'expressió i la comunicació.
- Incrementen la motivació i la iniciativa de la persona que els utilitza.
- Evita l'aïllament i afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal i millora de l'autoestima.

Per a qui són aquests sistemes?
Per a persones que no poden accedir al llenguatge o ho fan amb moltes dificultats.

Els sistemes alternatius... serveixen en els casos en que el llenguatge oral no és possible garanteix que l'alumne doni informació, expressi com es troba, el que vol i que l'altre persona l'entengui.

Exemple de sistema alternatiu de comunicació.

Els sistemes augmentatius... no frenen ni perjudiquen el llenguatge oral, al contrari, l'estimula.

Exemple de sistema augmentatiu de comunicació.

El paper de la psicopedagoga en el centre.

La tasca d'una psicopedagog dins d'un centre escolar concertat són moltes i molt variades, és per això que amb aquest CMAP intento plasmar de manera clara les tasques que duu a terme en el centre en el qual faig les pràctiques.

Val a dir que aquest mapa conceptual és producte de la simplificació d'un altre molt més complexe realitzat per la meva tutora.

"Daniel no habla"

A més de ser un bloc amb l'objectiu de fer arribar als companys de la UOC totes les meves vivències en relació al Practicum que estic realitzant, m'agradaria aprofitar també aquest espai per a fer-vos arribar recomanacions de llibres, vídeos, pàgines web que estiguin relacionades amb el tema i que poden ser d'interès.

Avui us presento el llibre "Daniel no habla" una novel·la que explica en primera persona la lluita d'una mare per ajudar al seu fill amb autisme. El "The Washington Post" diu sobre aquest llibre "Aquest llibre parla de l'autisme sense ser un llibre sobre l'autisme, En canvi, es una novel·la de relaciones creuades, plena de compassió, temor i alegria. I també d'una gran bellesa.".  Fa temps que forma part de la meva biblioteca personal i us el recomano molt. 

2 d'Abril, diada mundial de l'Autisme.

Objectius de treball.

Després de la fase d'observació directa del cas i la detecció d'algunes necessitats, ara toca plantejar els que seran els objectius de la meva tasca en el centre. Tot i que encara poden variar, després de l'avaluació d'aquests per part de la meva tutora, en principi els objectius més importants sobre els quals treballaré són:

- Introduir un sistema de comunicació alternatiu basat en imatges reals, que sempre partiran dels seus interessos.

- Provocar situacions en la que es relacioni amb les persones que l'envolten i comparteixin estones positives.

- Donar funcionalitat a alguna de les seves obsessions.

- Intentar ampliar el seu repertori d'interessos.  

Cal tenir en compte que és recomanable partir d'uns objectius molt clars i concrets que s'aniran ampliant a la vegada que la nena evoluciona, si es dóna el cas. No seria factible marcar objectius molt genèrics i amplis per als quals caldria una intervenció molt més prolongada en el temps per a observar els resultats.