Autisme. Accés a un sistema alternatiu de comunicació.: de maig 2013

dissabte, 25 de maig del 2013

Conclusions


Gràcies al meu període de pràctiques he pogut reflexionar sobre temes d'importància sobre el cas en concret i sobre la feina de la psicopedagoga en general. De manera el més resumida possible destacaré els que considero són els punts més importants sobre els que he reflexionat i aprés durant aquests mesos, que són els següents:
  • La importància de conèixer l'ús de diferents tests que ajuden a dur a terme una intervenció més acurada i complerta dels casos en els quals participa la psicopedagoga. Tot i nomenar-los a la UOC, en cap cas se'ns ha explicat com fer-los servir, com corregir-los, com interpretar els resultats. He tingut la sort que la meva tutora al centre m'ha explicat el funcionament, m'ha deixat passar les proves més senzilles, m'ha explicat com es corregia i m'ha deixat fer una simulació de correcció i, a més, m'ha explicat com s'interpreten els resultats obtinguts. Penso que com a psicopedagoga és una de les coses més importants què he aprés ja que em serà molt útil en la meva vida professional.
  • La importància d'un assessorament professional extern. Per sort les múltiples tasques que duu a terme la psicopedagoga en el centre no les ha de fer tota sola sinó que compta amb un ventall de professionals externs que l'ajuden en la seva tasca (EAP, Seetdic, CDIAP, etc.), a més dels professionals del centre. Considero de gran importància tenir aquests professionals disponibles per a compartir, rebre ajut i potenciar al màxim les capacitats del alumnes amb els quals s'està treballant tant en el centre com en serveis externs.
  • La importància de ser conscient de les pròpies limitacions davant dels casos amb els quals ens trobem. En el meu cas, tot i començar amb moltes ganes de treballar de manera directa amb la nena, vaig anar veient que no seria fructífer. Era una persona que passaria un temps molt concret en el centre i que la nena amb qui havia de treballar no coneixia, és a dir, la manca de relació entre ambdues feia pràcticament impossible plantejar-me una tasca directa amb ella ja que no en trauria res. Primer de tot cal fer-se amb ella i establir una relació, fet que no pot crear-se tenint en compte els meus horaris en el centre.
  • La importància de tenir un sistema de comunicació més enllà de portar de la mà a l'adult cap allò que vol i que l'ajudi no tant sols a demanar allò que hi ha a prop sinó també aquells objectes, espais, persones, etc. més llunyans. Que li sigui possible fer demandes no tant sols d'allò que té a l'abast sinó de coses que no es troben en el seu context més proper.
  • La importància d'adaptar-nos al ritme dels alumnes amb els quals treballem. En aquest cas s'ha pogut observar molt clarament ja que comencem amb una alumna que fa demandes guiant-te amb la mà cap allò que vol, passant per una alumna que fa ús de les imatges per fer les demandes i acabant amb una nena que comença a dir paraules per repetició. En aquest últim punt s'està treballant molt per a potenciar al màxim el vocabulari, arribant al punt que ja no només verbalitza fent repeticions sinó que ja ha memoritzat algunes paraules que verbalitza quan li demanen.
  • La importància de la integració escolar com a medi en el qual els alumnes amb alguna discapacitat disposen d'un grup d'iguals que representen bons models a imitar.
  • La importància de dur a terme un suport constant a l'alumne per tal de potenciar al màxim les seves capacitats durant tot l'horari escolar. En aquest cas no quedava tot l'horari escolar de la nena no quedava cobert amb una persona de reforç degut a d'altres necessitats del centre, això condicionava la manera de duu a terme la sessió d'alguna professional sense reforç a l'aula. Val a dir que era capaç de dur a terme la sessió amb molta habilitat però, en ocasions, quedava clar que poder tenir una persona per a ella seria el més recomanable per a tothom.

El meu període de pràctiques el valoro molt positivament ja que gràcies a aquest pots posar-te en la pell d'una psicopedagoga i observar tot el seguit d'estratègies a l'hora de treballar en diferents casos i situacions. És un moment en que et pots permetre observar i reflexionar sobre el què veus donant-te una visió externa i molt interessant d'aspectes que valores positivament, altres de nous que desconeixies, aspectes que potser enfocaries d'una altre manera o aspectes que et seran molt útils pel teu futur. Acabo el meu Pràcticum amb el benestar de sentir que he adquirit aprenentatges valuosos.

dijous, 23 de maig del 2013

Observació de l'estona de pati.

Sessió observada
Estona de joc al pati.
Espai
El pati de l'escola, a la zona infantil on també es troben els seus companys de l'aula, els alumnes de P3 i els de P5.
Professionals
Mestres de totes les classes per a controlar el bon funcionament de l'hora de descans.
Actituds destacables
Es queda sempre en la mateixa zona amb el mateix tipus de joc: pujar a la caseta de fusta i deixar-se caure com si fos un tobogan. Quan porta una estona jugant comença a ploure i tots els alumnes marxen cap a dintre al crit d'avís de les mestres, ella continua amb el seu joc i cal que la vetlladora la vagi a buscar per a portar-la cap a dins.
Relació amb l'adult
No s'apropa a cap adult.
Relació amb els companys
Els observa en algun moment quan li passen pel davant. En un moment donat uns nens estan fent una bola amb sorra i ella s'apropa per destrossar-la i marxar ràpid.
Aspectes a tenir en compte
- És una estona en la que s'aïlla bastant i busca algun raconet.
- Quan s'observa un joc tan repetitiu potser seria recomanable trencar aquesta roda i canviar-la de zona del pati i proposar-li un altre tipus de joc. Si cal podríem jugar amb ella i animar a altre companys que entrin en el joc.

dimecres, 22 de maig del 2013

Observació d'una sessió de treball individualitzat.

Sessió observada
Treball individualitzat.
Espai
Dins l'aula, en una taula a un costat.
Professionals
La vetlladora que li fa suport a l'aula.
Actituds destacables
En aquesta sessió fa quatre fitxes diferents:
- Completar paraules amb les lletres que falten. La vetlladora li diu el lloc en el que ha d'escriure i el que ha de posar. Ella còpia la lletra d'un model.
- Relacionar objectes que serveixen per al mateix (llapis-retolador, titella-nina, pilota-globus, sabates-xancletes). La vetlladora li diu cap a on ha de posar la ratlla que els uneix, la nena fa correctament el que li diu.
- Escriure paraules curtes i paraules llargues. Li escriu com a model i ella els copia.
- Escriure el seu nom en gran i decorar el voltant amb gomets.
Relació amb l'adult
Existeix una relació molt especial entre totes dues, és el seu referent. Sap reconduir-la amb molta habilitat i ella respon molt ràpid a les seves demandes.
Relació amb els companys
Com s'ha treballat a un costat de l'aula en una taula totes dues soles no ha estat possible que es doni una situació d'interacció amb algun company.
Aspectes a tenir en compte
- Comença a fer vocalitzacions, en aquest cas ha intentat verbalitzar el seu nom per mitjà de la imitació de la vetlladora.
- Per reconduir-la és recomanable l'ús d'alguna cançó que li agrada per a tenir-la contenta de nou davant la feina.
- És capaç de copiar lletres amb el suport visual d'un model.
- Caldria reflexionar sobre el tipus d'activitats que es fan amb la nena per tal que siguin el més funcional possible per a ella. Per exemple, quan escrivien paraules curtes i llargues potser hauria estat bé enganxar una imatge per a que relaciones el que posava amb el seu significat.
- No s'ha fet ús del sistema de comunicació. Potser estaria bé introduir un horari visual per a la nena per tal que s'orienti en el temps i conegui en cada moment què és el que fa i què és el que farà després.
- Si gaudeix d'una estona de treball individualitzat estaria bé poder fer un treball amb ella més enllà de les fitxes potser per mitjà d'alguna nina que li agradi treballar les parts del cos o la roba, els colors fent un dibuix, altres conceptes amb l'ordinador que tant li agrada a ella, etc.

dilluns, 20 de maig del 2013

Observació de la sessió de reforç a l'aula.

Sessió observada
Sessió de reforç individualitzat.
Espai
Dins la seva aula, on també són els seus companys treballant amb la tutora, en una taula a un costat d'aquesta.
Professionals
Mestra d'educació infantil que li fa alguna hora de reforç.
Actituds destacables
En aquesta estona realitza diferents feines:
- Escriu el seu nom amb l'ajut de la mestra. Aquesta li va dient les lletres.
- Posar un gomet a les coses que van pel mar. En alguns casos encerta i en d'altres no, quan la mestra li diu que no un parell de vegades seguides s'enfada i crida.
- Ha d'enganxar gomets en un full on ha escrit el seu nom. Comença a enganxar els gomets de color groc i no vol canviar, si la mestra li demana que enganxi un altre color s'enfada i, fins i tot, li dóna la esquena a la mestra. Quan aquesta li demana que agafi els gomets vermells els hi posa al davant fet que fa que no pugi saber amb aquesta observació si la nena reconeix aquest color però, per altra banda, això pot ser que ajudi a la nena a associar la paraula amb el color.
- Tenen el dibuix d'un cotxe incomplert i se li demana que dibuixi rodones per fer-li les rodes. Dibuixa rodones com a resposta a la demanda oral que li ha fet la mestra sense fer ús de cap suport.
Relació amb l'adult
La mestra va fent un acompanyament oral a tot el que fa la nena, fet que valoro molt positivament. Quan la nena està fent bé la feina xoquen les mans, sembla que a la nena li agrada molt fer-ho per la cara d'alegria que posa. És una bona estratègia de reforç. Ha necessitat anar-la reconduint durant l'activitat unes quantes vegades ja que aquesta s'enfadava.
Relació amb els companys
La sessió, tot i dur-se dins l'aula on també són els seus companys, es fa a un costat d'aquesta fet que la aïlla de la resta dels companys i no fa possible la interacció amb aquests. És una sessió pensada per a centrar-se en el treball amb ella.
Aspectes a tenir en compte
- Sap escriure el seu nom amb ajut, necessita que li diguin les lletres.
- Davant la negativa s'enfada i crida. Cal tenir en compte la seva capacitat de frustració a l'hora de proposar-li feines, caldria fer-li fer activitats que sapiguem que sabrà fer per evitar aquests moments d'angoixa o no exigir coses (com per exemple que canvii de color) si la prioritat de la tasca és una altra (enganxar gomets a un full).
- Destacar la importància d'un reforç positiu a la feina ben feta que tant li agrada com, per exemple, xocar les mans.
- No he pogut comprovar amb aquesta observació si reconeix el nom dels colors.
- Coneix i sap fer la forma rodona.

divendres, 17 de maig del 2013

Observació de la sessió de psicomotricitat.

Sessió observada
Psicomotricitat.
Espai
Aula de psicomotricitat de l'escola.
Professionals
Mestre de psicomotricitat a l'etapa d'infantil i la vetlladora que li fa suport també a l'aula.
Actituds destacables
Amb el suport constant de la vetlladora va seguir en menor o major mesura la sessió de psicomotricitat. Li atrau molt el matalàs i va a pujar-se a sobre. Quan es posa nerviosa, fruit del moviment que demana l'activitat i els riures i crits dels seus companys, fa una estereotípia picant-se a la barbeta.
Relació amb l'adult
Ha mantingut una relació constant amb la vetlladora durant tota la sessió. En cap moment s'ha donat cap tipus d'interacció amb la mestra de psicomotricitat que estava centrada en la resta del grup.
Existeix una relació molt bona i molt maca amb la vetlladora de l'aula. Podríem dir que sembla que la té com al seu referent.
Relació amb els companys
Tot i compartir l'espai de joc i activitat amb ells no hi ha hagut interacció amb els altres, tret d'alguna ocasió en que se li han apropat per tornar-li la pilota. Estava més interessada en l'adult, en la vetlladora.
Aspectes a tenir en compte
- És capaç d'agafar i deixar anar quan se li demana.
- Accepta la proximitat i el contacte dels companys i dels adults.
- És un espai en el que existeixen molts distractors que fan que reconduir-la constantment a l'activitat en ocasions sigui difícil.
- És una sessió en la que no pot demanar res amb el SAAC perquè les imatges estan situades a la paret de la classe i a més, de moment, no són de cap material que li sigui possible demanar al gimnàs. Si s'observa que té algun interès per algun objecte en concret s'hauria de tenir en compte per quan vulguem ampliar el repertori d'imatges.

dijous, 16 de maig del 2013

Observació de la sessió de càlcul.


Sessió observada
Classe de càlcul mental.
Espai
Aula de P4.
Professionals
Mestre d'educació primària que realitza únicament les sessions de càlcul mental en l'etapa d'infantil.
Actituds destacables
La mestra organitza la classe de tal manera que la primera part de la sessió està amb la nena i després deixa que la resta de la sessió vagi a jugar amb el que vulgui per a poder centrar-se en la resta del grup. És a dir que li proporciona una estona de treball i una estona de joc.
Durant les activitats que es realitzen, de manera oral, per exemple comptar fins a 50 fa que la nena entri en l'activitat agafant-li les mans i picant a la vegada que diuen els números. El que comença com un acompanyament de mans de la mestra a la nena acaba essent un moviment voluntari d'aquesta última seguint la cantarella. A més, amb un rellotge al davant quan la mestra li demana on és un número el sap assenyalar correctament.
Relació amb l'adult
Respon ràpidament quan aquesta li dóna un ordre clara. Fa demandes agafant la seva mà i portant-la al lloc on es troba allò que vol. La introducció del sistema alternatiu de comunicació basat en imatges reals encara està en un moment molt inicial i la nena no ha recorregut a ells tot i voler un objecte, les tisores, que apareix en la fotografia.
Relació amb els companys
Observa als seus companys de taula durant la sessió. Quan acaba la sessió de càlcul i toca esmorzar, ella agafa el seu i marxa a una taula sola. La mestra la recondueix de nou a la seva taula per a que comparteixi l'estona i l'espai amb els companys.
Aspectes a tenir en compte
- És important fer-la treballar quan està receptiva i facilitar-li estones de descans.
- Quan estan comptant i ella segueix el ritme picant de mans, en algun moment fa sons aproximats d'algun número (8 i 16).
- És capaç de seguir el ritme de la cantarella dels seus companys quan compten fins 50 i verbalitza algun número.
- Reconeix els nombres d'un rellotge.
- Fa demandes agafant de la mà a l'adult i portant-lo cap on es troba allò que vol. La necessitat de reconduir-la cap a la imatge de les tisores per a que s'acostumi a usar-la per demanar el què vol.
- Destacar la importància de donar ordres senzilles i clares.

dimarts, 14 de maig del 2013

Relat de les observacions.

Com ja he dit en alguna ocasió l'objectiu del meu Practicum ha estat fer un seguiment d'una intervenció a una alumna amb autisme a P4 amb la que es volia introduir un sistema alternatiu de comunicació.
Per tant, en les properes entrades relataré el comportament de la nena, les demandes, les estratègies de treball i la metodologia, les actituds dels professionals que m'he anat trobant en la feina directa amb aquesta nena, entre d'altres aspectes destacables.
He optat per observar-la tant en diferents espais de l'escola (pati, classe, sala de psicomotricitat i menjador) com amb diferents professionals (mestre de càlcul, mestre de psicomotricitat, mestre de reforç, tutora i vetlladora). L'objectiu era observar no tant sols el comportament de la alumna en els diferents entorns sinó també amb els diferents professionals, a la vegada que tinc la possibilitat de veure com treballen amb un mateix cas diferents professionals del centre fet que considero m'ha enriquit molt.

dilluns, 13 de maig del 2013

El camí que cal seguir.

Mike Staton en el seu llibre anomenat "Convivir con el autismo" feia la següent afirmació que vull destacar per que considero que és un gran encert:

"El conocimiento y la comprensión del autismo tienen que aumentar. La experiencia de las personas con autismo y de sus padres se debe tener en cuenta. Los métodos de los mejores educadores y terapeutas especializados deben ser ampliamente compartidos. Las escuelas deben tener apoyo tanto para experimentar como para aplicar nuevas ideas."

dijous, 9 de maig del 2013

Canvis d'idees necessaris.

Quan vaig començar el meu període de pràctiques i un cop havia seleccionat el cas en el qual anava a treballar tota la meva idea era tenir un paper actiu en la intervenció, programar sessions amb l'alumne i fer-les jo mateixa sense parar-me a pensar les característiques del cas. Ens trobem davant una nena diagnosticada de TEA a P4, la meva estada al centre vam considerar que no era la suficient per a que ella crees un vincle amb mi que em facilités la feina. Així, tot i començar amb ganes de fer per mi mateixa, amb calma i sentit comú vaig adonar-me que el millor que podia fer en el meu Practicum era prendre un paper d'observadora de la intervenció que es duia a terme i intervenir en la mesura del possible, tant per fer observacions a la psicopedagoga com per entrar en contacte en algun moment puntual amb la nena. 

Aquest canvi de visió no m'ha estat fàcil, el que volem tots en les nostres pràctiques és fer, produir, dur a terme...però de vegades els casos que triem no posen fàcil aquest aspecte i més val esdevenir observador per a arribar a l'aprenentatge. 

dimecres, 8 de maig del 2013

Autisme La Garriga



En la meva entrada anterior feia referència als recursos dels quals s'estava fent ús en el cas de la nena en el que treballo. Un dels quals vaig nomenar era un expert extern entès en el camp del TEA que es diu Francesc Cuxart i duu a terme un treball en La Garriga en un centre per a persones amb autisme de qualsevol edat. En la pàgina web que aquí us deixo podeu accedir al projecte que duen a terme, les característiques i croquis de l'espai en el qual es treballa, documentació al voltant de l'autisme, entre d'altres.
Ells mateixos, en la seva pàgina web, destaquen quin és el seu objectiu, la seva raó de ser del projecte: "El centre de tota l’activitat és la persona amb autisme, tot gira entorn les seves necessitats. És un món dissenyat a la seva mida, on hi troba la seva llar, la seva feina i on gaudeix del seu temps lliure. Tot està pensat perquè se senti comprès, valorat, respectat en la seva individualitat i exigit en la mesura de les seves possibilitats."
 Les persones interessades o que tenen curiositat per aquest trastorn hi podran treure molt suc. Us animo a que li doneu una ullada!

                                      www.autisme.com/autisme/

dilluns, 6 de maig del 2013

Detecció i avaluació de l'autisme.

El diagnòstic d'autisme ha de ser realitzat per especialistes en Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquests especialistes realitzen una avaluació mèdica i neurològica àmplia, proves específiques per l'autisme, estudis complementaris (metabòlics, genètics...) i valoren a l'infant o al jove per determinar el perfil evolutiu.

Els docents poden col·laborar en el procés de detecció precoç del TEA aportant dades objectives sobre el comportament de l'infant o del jove en l'entorn escolar.

Existeixen determinades senyals d'alerta immediata per qualsevol nen que indiquen la necessitat d'una avaluació més àmplia:
- No barboteja, no fa gestos als 12 mesos.
- No diu paraules senzilles als 18 mesos.
- No diu frases espontànies de dues paraules als 24 mesos.
- Qualsevol pèrdua d'habilitats del llenguatge o a nivell social a qualsevol edat.

En el cas que ens ocupa la nena va començar la seva escolarització en aquest centre ja diagnosticada fet que ha facilitat posar en marxa tot el protocol d'atenció precoç en aquests tipus de casos. Assisteix regularment al CDIAP, té un seguiment de l'EAP, els familiars estan en contacte amb un expert sobre el tema de l'autisme extern, i a tot això cal sumar-li el treball des del centre de la psicopedagoga, la tutora i la vetlladora de l'aula. 
Personalment considero que és un cas en el que els professionals que han donat amb la nena han estat molt ràpids i efectius, fet que ha desembocat en l'iniciació d'un treball específic amb la nena des de ben aviat per tal d'aconseguir el seu màxim desenvolupament. 

dimecres, 1 de maig del 2013

Introducció d'un sistema alternatiu de comunicació.

Com ja he comentat abans, el meu Practicum està centrat en l'observació de la introducció d'un sistema alternatiu de comunicació a una alumna amb autisme al cicle d'infantil. Cal destacar punts molt importants que s'han tingut en compte a l'hora d'encetar aquesta intervenció:
Partint de la premissa bàsica que cal iniciar-la en el seu ús partint sempre dels seus interessos, es seleccionen tres objectes que l'atrauen: les tisores, un peix de joguina i l'ordinador. 
A partir d'aquí es comença a introduir l'ús de les imatges, són reals i de mida foli, després del treball que realitza a l'aula, és a dir, s'ha consensuat el moment en que donar-li a triar entre les imatges com a premi per la feina feta. Serà un reforçador de la feina que fa a l'aula a la vegada que comença a entrar en l'ús d'un sistema alternatiu de comunicació. 
Un altre aspecte que es va consensuar per a fer ús d'aquestes imatges fa referència a la manera de nomenar-les, és important que tothom es refereixi de la mateixa manera a cada imatge per a facilitar-li la relació de la paraula amb la imatge. En el cas de la joguina del peix, es va consensuar dir "peix" per a evitar que s'utilitzessin altres paraules: joguina, nino, peixet, sardina, etc. 
Per altra banda, també va acordar-se com volem que la nena faci la demanda. En aquest cas es va decidir que agafi la imatge i la doni a l'adult. 
En treballs d'aquesta mena és important un consens total entre tots els professionals que estaran en contacte amb la nena. Si es volen aconseguir millores no es pot deixar cap detall a l'aire. L'actuació dels diferents professionals que passen per l'aula seguint una mateixa línia de treball respecte del sistema de comunicació afavorirà que la nena aprengui com ho ha de fer. Per contra, si cada professional treballés de manera diferenciada aconseguiríem el contrari: el caos i el no enteniment del què passa al seu voltant per part de la nena.