Conclusions

Gràcies al meu període de pràctiques he pogut reflexionar sobre temes d'importància sobre el cas en concret i sobre la feina de la psicopedagoga en general. De manera el més resumida possible destacaré els que considero són els punts més importants sobre els que he reflexionat i aprés durant aquests mesos, que són els següents:

• La importància de conèixer l'ús de diferents tests que ajuden a dur a terme una intervenció més acurada i complerta dels casos en els quals participa la psicopedagoga. Tot i nomenar-los a la UOC, en cap cas se'ns ha explicat com fer-los servir, com corregir-los, com interpretar els resultats. He tingut la sort que la meva tutora al centre m'ha explicat el funcionament, m'ha deixat passar les proves més senzilles, m'ha explicat com es corregia i m'ha deixat fer una simulació de correcció i, a més, m'ha explicat com s'interpreten els resultats obtinguts. Penso que com a psicopedagoga és una de les coses més importants què he aprés ja que em serà molt útil en la meva vida professional.
• La importància d'un assessorament professional extern. Per sort les múltiples tasques que duu a terme la psicopedagoga en el centre no les ha de fer tota sola sinó que compta amb un ventall de professionals externs que l'ajuden en la seva tasca (EAP, Seetdic, CDIAP, etc.), a més dels professionals del centre. Considero de gran importància tenir aquests professionals disponibles per a compartir, rebre ajut i potenciar al màxim les capacitats del alumnes amb els quals s'està treballant tant en el centre com en serveis externs.
• La importància de ser conscient de les pròpies limitacions davant dels casos amb els quals ens trobem. En el meu cas, tot i començar amb moltes ganes de treballar de manera directa amb la nena, vaig anar veient que no seria fructífer. Era una persona que passaria un temps molt concret en el centre i que la nena amb qui havia de treballar no coneixia, és a dir, la manca de relació entre ambdues feia pràcticament impossible plantejar-me una tasca directa amb ella ja que no en trauria res. Primer de tot cal fer-se amb ella i establir una relació, fet que no pot crear-se tenint en compte els meus horaris en el centre.
• La importància de tenir un sistema de comunicació més enllà de portar de la mà a l'adult cap allò que vol i que l'ajudi no tant sols a demanar allò que hi ha a prop sinó també aquells objectes, espais, persones, etc. més llunyans. Que li sigui possible fer demandes no tant sols d'allò que té a l'abast sinó de coses que no es troben en el seu context més proper.
• La importància d'adaptar-nos al ritme dels alumnes amb els quals treballem. En aquest cas s'ha pogut observar molt clarament ja que comencem amb una alumna que fa demandes guiant-te amb la mà cap allò que vol, passant per una alumna que fa ús de les imatges per fer les demandes i acabant amb una nena que comença a dir paraules per repetició. En aquest últim punt s'està treballant molt per a potenciar al màxim el vocabulari, arribant al punt que ja no només verbalitza fent repeticions sinó que ja ha memoritzat algunes paraules que verbalitza quan li demanen.
• La importància de la integració escolar com a medi en el qual els alumnes amb alguna discapacitat disposen d'un grup d'iguals que representen bons models a imitar.
• La importància de dur a terme un suport constant a l'alumne per tal de potenciar al màxim les seves capacitats durant tot l'horari escolar. En aquest cas no quedava tot l'horari escolar de la nena no quedava cobert amb una persona de reforç degut a d'altres necessitats del centre, això condicionava la manera de duu a terme la sessió d'alguna professional sense reforç a l'aula. Val a dir que era capaç de dur a terme la sessió amb molta habilitat però, en ocasions, quedava clar que poder tenir una persona per a ella seria el més recomanable per a tothom.

El meu període de pràctiques el valoro molt positivament ja que gràcies a aquest pots posar-te en la pell d'una psicopedagoga i observar tot el seguit d'estratègies a l'hora de treballar en diferents casos i situacions. És un moment en que et pots permetre observar i reflexionar sobre el què veus donant-te una visió externa i molt interessant d'aspectes que valores positivament, altres de nous que desconeixies, aspectes que potser enfocaries d'una altre manera o aspectes que et seran molt útils pel teu futur. Acabo el meu Pràcticum amb el benestar de sentir que he adquirit aprenentatges valuosos.

Observació de l'estona de pati.

Sessió observada

Estona de joc al pati.

Espai

El pati de l'escola, a la zona infantil on també es troben els seus companys de l'aula, els alumnes de P3 i els de P5.

Professionals

Mestres de totes les classes per a controlar el bon funcionament de l'hora de descans.

Actituds destacables

Es queda sempre en la mateixa zona amb el mateix tipus de joc: pujar a la caseta de fusta i deixar-se caure com si fos un tobogan. Quan porta una estona jugant comença a ploure i tots els alumnes marxen cap a dintre al crit d'avís de les mestres, ella continua amb el seu joc i cal que la vetlladora la vagi a buscar per a portar-la cap a dins.

Relació amb l'adult

No s'apropa a cap adult.

Relació amb els companys

Els observa en algun moment quan li passen pel davant. En un moment donat uns nens estan fent una bola amb sorra i ella s'apropa per destrossar-la i marxar ràpid.

Aspectes a tenir en compte

- És una estona en la que s'aïlla bastant i busca algun raconet. - Quan s'observa un joc tan repetitiu potser seria recomanable trencar aquesta roda i canviar-la de zona del pati i proposar-li un altre tipus de joc. Si cal podríem jugar amb ella i animar a altre companys que entrin en el joc.

Observació d'una sessió de treball individualitzat.

Sessió observada

Treball individualitzat.

Espai

Dins l'aula, en una taula a un costat.

Professionals

La vetlladora que li fa suport a l'aula.

Actituds destacables

En aquesta sessió fa quatre fitxes diferents: - Completar paraules amb les lletres que falten. La vetlladora li diu el lloc en el que ha d'escriure i el que ha de posar. Ella còpia la lletra d'un model. - Relacionar objectes que serveixen per al mateix (llapis-retolador, titella-nina, pilota-globus, sabates-xancletes). La vetlladora li diu cap a on ha de posar la ratlla que els uneix, la nena fa correctament el que li diu. - Escriure paraules curtes i paraules llargues. Li escriu com a model i ella els copia. - Escriure el seu nom en gran i decorar el voltant amb gomets.

Relació amb l'adult

Existeix una relació molt especial entre totes dues, és el seu referent. Sap reconduir-la amb molta habilitat i ella respon molt ràpid a les seves demandes.

Relació amb els companys

Com s'ha treballat a un costat de l'aula en una taula totes dues soles no ha estat possible que es doni una situació d'interacció amb algun company.

Aspectes a tenir en compte

- Comença a fer vocalitzacions, en aquest cas ha intentat verbalitzar el seu nom per mitjà de la imitació de la vetlladora. - Per reconduir-la és recomanable l'ús d'alguna cançó que li agrada per a tenir-la contenta de nou davant la feina. - És capaç de copiar lletres amb el suport visual d'un model. - Caldria reflexionar sobre el tipus d'activitats que es fan amb la nena per tal que siguin el més funcional possible per a ella. Per exemple, quan escrivien paraules curtes i llargues potser hauria estat bé enganxar una imatge per a que relaciones el que posava amb el seu significat. - No s'ha fet ús del sistema de comunicació. Potser estaria bé introduir un horari visual per a la nena per tal que s'orienti en el temps i conegui en cada moment què és el que fa i què és el que farà després. - Si gaudeix d'una estona de treball individualitzat estaria bé poder fer un treball amb ella més enllà de les fitxes potser per mitjà d'alguna nina que li agradi treballar les parts del cos o la roba, els colors fent un dibuix, altres conceptes amb l'ordinador que tant li agrada a ella, etc.

Observació de la sessió de reforç a l'aula.

Sessió observada

Sessió de reforç individualitzat.

Espai

Dins la seva aula, on també són els seus companys treballant amb la tutora, en una taula a un costat d'aquesta.

Professionals

Mestra d'educació infantil que li fa alguna hora de reforç.

Actituds destacables

En aquesta estona realitza diferents feines: - Escriu el seu nom amb l'ajut de la mestra. Aquesta li va dient les lletres. - Posar un gomet a les coses que van pel mar. En alguns casos encerta i en d'altres no, quan la mestra li diu que no un parell de vegades seguides s'enfada i crida. - Ha d'enganxar gomets en un full on ha escrit el seu nom. Comença a enganxar els gomets de color groc i no vol canviar, si la mestra li demana que enganxi un altre color s'enfada i, fins i tot, li dóna la esquena a la mestra. Quan aquesta li demana que agafi els gomets vermells els hi posa al davant fet que fa que no pugi saber amb aquesta observació si la nena reconeix aquest color però, per altra banda, això pot ser que ajudi a la nena a associar la paraula amb el color. - Tenen el dibuix d'un cotxe incomplert i se li demana que dibuixi rodones per fer-li les rodes. Dibuixa rodones com a resposta a la demanda oral que li ha fet la mestra sense fer ús de cap suport.

Relació amb l'adult

La mestra va fent un acompanyament oral a tot el que fa la nena, fet que valoro molt positivament. Quan la nena està fent bé la feina xoquen les mans, sembla que a la nena li agrada molt fer-ho per la cara d'alegria que posa. És una bona estratègia de reforç. Ha necessitat anar-la reconduint durant l'activitat unes quantes vegades ja que aquesta s'enfadava.

Relació amb els companys

La sessió, tot i dur-se dins l'aula on també són els seus companys, es fa a un costat d'aquesta fet que la aïlla de la resta dels companys i no fa possible la interacció amb aquests. És una sessió pensada per a centrar-se en el treball amb ella.

Aspectes a tenir en compte

- Sap escriure el seu nom amb ajut, necessita que li diguin les lletres. - Davant la negativa s'enfada i crida. Cal tenir en compte la seva capacitat de frustració a l'hora de proposar-li feines, caldria fer-li fer activitats que sapiguem que sabrà fer per evitar aquests moments d'angoixa o no exigir coses (com per exemple que canvii de color) si la prioritat de la tasca és una altra (enganxar gomets a un full). - Destacar la importància d'un reforç positiu a la feina ben feta que tant li agrada com, per exemple, xocar les mans. - No he pogut comprovar amb aquesta observació si reconeix el nom dels colors. - Coneix i sap fer la forma rodona.

Observació de la sessió de psicomotricitat.

Sessió observada

Psicomotricitat.

Espai

Aula de psicomotricitat de l'escola.

Professionals

Mestre de psicomotricitat a l'etapa d'infantil i la vetlladora que li fa suport també a l'aula.

Actituds destacables

Amb el suport constant de la vetlladora va seguir en menor o major mesura la sessió de psicomotricitat. Li atrau molt el matalàs i va a pujar-se a sobre. Quan es posa nerviosa, fruit del moviment que demana l'activitat i els riures i crits dels seus companys, fa una estereotípia picant-se a la barbeta.

Relació amb l'adult

Ha mantingut una relació constant amb la vetlladora durant tota la sessió. En cap moment s'ha donat cap tipus d'interacció amb la mestra de psicomotricitat que estava centrada en la resta del grup. Existeix una relació molt bona i molt maca amb la vetlladora de l'aula. Podríem dir que sembla que la té com al seu referent.

Relació amb els companys

Tot i compartir l'espai de joc i activitat amb ells no hi ha hagut interacció amb els altres, tret d'alguna ocasió en que se li han apropat per tornar-li la pilota. Estava més interessada en l'adult, en la vetlladora.

Aspectes a tenir en compte

- És capaç d'agafar i deixar anar quan se li demana. - Accepta la proximitat i el contacte dels companys i dels adults. - És un espai en el que existeixen molts distractors que fan que reconduir-la constantment a l'activitat en ocasions sigui difícil. - És una sessió en la que no pot demanar res amb el SAAC perquè les imatges estan situades a la paret de la classe i a més, de moment, no són de cap material que li sigui possible demanar al gimnàs. Si s'observa que té algun interès per algun objecte en concret s'hauria de tenir en compte per quan vulguem ampliar el repertori d'imatges.

Observació de la sessió de càlcul.

Sessió observada

Classe de càlcul mental.

Espai

Aula de P4.

Professionals

Mestre d'educació primària que realitza únicament les sessions de càlcul mental en l'etapa d'infantil.

Actituds destacables

La mestra organitza la classe de tal manera que la primera part de la sessió està amb la nena i després deixa que la resta de la sessió vagi a jugar amb el que vulgui per a poder centrar-se en la resta del grup. És a dir que li proporciona una estona de treball i una estona de joc. Durant les activitats que es realitzen, de manera oral, per exemple comptar fins a 50 fa que la nena entri en l'activitat agafant-li les mans i picant a la vegada que diuen els números. El que comença com un acompanyament de mans de la mestra a la nena acaba essent un moviment voluntari d'aquesta última seguint la cantarella. A més, amb un rellotge al davant quan la mestra li demana on és un número el sap assenyalar correctament.

Relació amb l'adult

Respon ràpidament quan aquesta li dóna un ordre clara. Fa demandes agafant la seva mà i portant-la al lloc on es troba allò que vol. La introducció del sistema alternatiu de comunicació basat en imatges reals encara està en un moment molt inicial i la nena no ha recorregut a ells tot i voler un objecte, les tisores, que apareix en la fotografia.

Relació amb els companys

Observa als seus companys de taula durant la sessió. Quan acaba la sessió de càlcul i toca esmorzar, ella agafa el seu i marxa a una taula sola. La mestra la recondueix de nou a la seva taula per a que comparteixi l'estona i l'espai amb els companys.

Aspectes a tenir en compte

- És important fer-la treballar quan està receptiva i facilitar-li estones de descans. - Quan estan comptant i ella segueix el ritme picant de mans, en algun moment fa sons aproximats d'algun número (8 i 16). - És capaç de seguir el ritme de la cantarella dels seus companys quan compten fins 50 i verbalitza algun número. - Reconeix els nombres d'un rellotge. - Fa demandes agafant de la mà a l'adult i portant-lo cap on es troba allò que vol. La necessitat de reconduir-la cap a la imatge de les tisores per a que s'acostumi a usar-la per demanar el què vol. - Destacar la importància de donar ordres senzilles i clares.

Relat de les observacions.

Com ja he dit en alguna ocasió l'objectiu del meu Practicum ha estat fer un seguiment d'una intervenció a una alumna amb autisme a P4 amb la que es volia introduir un sistema alternatiu de comunicació.

Per tant, en les properes entrades relataré el comportament de la nena, les demandes, les estratègies de treball i la metodologia, les actituds dels professionals que m'he anat trobant en la feina directa amb aquesta nena, entre d'altres aspectes destacables.

He optat per observar-la tant en diferents espais de l'escola (pati, classe, sala de psicomotricitat i menjador) com amb diferents professionals (mestre de càlcul, mestre de psicomotricitat, mestre de reforç, tutora i vetlladora). L'objectiu era observar no tant sols el comportament de la alumna en els diferents entorns sinó també amb els diferents professionals, a la vegada que tinc la possibilitat de veure com treballen amb un mateix cas diferents professionals del centre fet que considero m'ha enriquit molt.

El camí que cal seguir.

Mike Staton en el seu llibre anomenat "Convivir con el autismo" feia la següent afirmació que vull destacar per que considero que és un gran encert:

"El conocimiento y la comprensión del autismo tienen que aumentar. La experiencia de las personas con autismo y de sus padres se debe tener en cuenta. Los métodos de los mejores educadores y terapeutas especializados deben ser ampliamente compartidos. Las escuelas deben tener apoyo tanto para experimentar como para aplicar nuevas ideas."

Canvis d'idees necessaris.

Quan vaig començar el meu període de pràctiques i un cop havia seleccionat el cas en el qual anava a treballar tota la meva idea era tenir un paper actiu en la intervenció, programar sessions amb l'alumne i fer-les jo mateixa sense parar-me a pensar les característiques del cas. Ens trobem davant una nena diagnosticada de TEA a P4, la meva estada al centre vam considerar que no era la suficient per a que ella crees un vincle amb mi que em facilités la feina. Així, tot i començar amb ganes de fer per mi mateixa, amb calma i sentit comú vaig adonar-me que el millor que podia fer en el meu Practicum era prendre un paper d'observadora de la intervenció que es duia a terme i intervenir en la mesura del possible, tant per fer observacions a la psicopedagoga com per entrar en contacte en algun moment puntual amb la nena. 

Aquest canvi de visió no m'ha estat fàcil, el que volem tots en les nostres pràctiques és fer, produir, dur a terme...però de vegades els casos que triem no posen fàcil aquest aspecte i més val esdevenir observador per a arribar a l'aprenentatge. 

Autisme La Garriga

En la meva entrada anterior feia referència als recursos dels quals s'estava fent ús en el cas de la nena en el que treballo. Un dels quals vaig nomenar era un expert extern entès en el camp del TEA que es diu Francesc Cuxart i duu a terme un treball en La Garriga en un centre per a persones amb autisme de qualsevol edat. En la pàgina web que aquí us deixo podeu accedir al projecte que duen a terme, les característiques i croquis de l'espai en el qual es treballa, documentació al voltant de l'autisme, entre d'altres.

Ells mateixos, en la seva pàgina web, destaquen quin és el seu objectiu, la seva raó de ser del projecte: "El centre de tota l’activitat és la persona amb autisme, tot gira entorn les seves necessitats. És un món dissenyat a la seva mida, on hi troba la seva llar, la seva feina i on gaudeix del seu temps lliure. Tot està pensat perquè se senti comprès, valorat, respectat en la seva individualitat i exigit en la mesura de les seves possibilitats."

 Les persones interessades o que tenen curiositat per aquest trastorn hi podran treure molt suc. Us animo a que li doneu una ullada!

                                      www.autisme.com/autisme/

Detecció i avaluació de l'autisme.

El diagnòstic d'autisme ha de ser realitzat per especialistes en Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquests especialistes realitzen una avaluació mèdica i neurològica àmplia, proves específiques per l'autisme, estudis complementaris (metabòlics, genètics...) i valoren a l'infant o al jove per determinar el perfil evolutiu.

Els docents poden col·laborar en el procés de detecció precoç del TEA aportant dades objectives sobre el comportament de l'infant o del jove en l'entorn escolar.

Existeixen determinades senyals d'alerta immediata per qualsevol nen que indiquen la necessitat d'una avaluació més àmplia:

- No barboteja, no fa gestos als 12 mesos.

- No diu paraules senzilles als 18 mesos.

- No diu frases espontànies de dues paraules als 24 mesos.

- Qualsevol pèrdua d'habilitats del llenguatge o a nivell social a qualsevol edat.

En el cas que ens ocupa la nena va començar la seva escolarització en aquest centre ja diagnosticada fet que ha facilitat posar en marxa tot el protocol d'atenció precoç en aquests tipus de casos. Assisteix regularment al CDIAP, té un seguiment de l'EAP, els familiars estan en contacte amb un expert sobre el tema de l'autisme extern, i a tot això cal sumar-li el treball des del centre de la psicopedagoga, la tutora i la vetlladora de l'aula. 

Personalment considero que és un cas en el que els professionals que han donat amb la nena han estat molt ràpids i efectius, fet que ha desembocat en l'iniciació d'un treball específic amb la nena des de ben aviat per tal d'aconseguir el seu màxim desenvolupament. 

Introducció d'un sistema alternatiu de comunicació.

Com ja he comentat abans, el meu Practicum està centrat en l'observació de la introducció d'un sistema alternatiu de comunicació a una alumna amb autisme al cicle d'infantil. Cal destacar punts molt importants que s'han tingut en compte a l'hora d'encetar aquesta intervenció:

Partint de la premissa bàsica que cal iniciar-la en el seu ús partint sempre dels seus interessos, es seleccionen tres objectes que l'atrauen: les tisores, un peix de joguina i l'ordinador. 

A partir d'aquí es comença a introduir l'ús de les imatges, són reals i de mida foli, després del treball que realitza a l'aula, és a dir, s'ha consensuat el moment en que donar-li a triar entre les imatges com a premi per la feina feta. Serà un reforçador de la feina que fa a l'aula a la vegada que comença a entrar en l'ús d'un sistema alternatiu de comunicació. 

Un altre aspecte que es va consensuar per a fer ús d'aquestes imatges fa referència a la manera de nomenar-les, és important que tothom es refereixi de la mateixa manera a cada imatge per a facilitar-li la relació de la paraula amb la imatge. En el cas de la joguina del peix, es va consensuar dir "peix" per a evitar que s'utilitzessin altres paraules: joguina, nino, peixet, sardina, etc. 

Per altra banda, també va acordar-se com volem que la nena faci la demanda. En aquest cas es va decidir que agafi la imatge i la doni a l'adult. 

En treballs d'aquesta mena és important un consens total entre tots els professionals que estaran en contacte amb la nena. Si es volen aconseguir millores no es pot deixar cap detall a l'aire. L'actuació dels diferents professionals que passen per l'aula seguint una mateixa línia de treball respecte del sistema de comunicació afavorirà que la nena aprengui com ho ha de fer. Per contra, si cada professional treballés de manera diferenciada aconseguiríem el contrari: el caos i el no enteniment del què passa al seu voltant per part de la nena. 

"La placenta de la madre podría indicar el riesgo de un niño de desarrollar autismo."

Avui mateix he trobat una notícia, amb el titular que encapçala aquesta entrada al bloc, que comenta els resultats d'uns estudis duts a terme a la universitat de Yale en el que sembla que han conclòs l'existència de nombrosos plecs a la placenta pot assegurar amb molt alta probabilitat que aquella criatura desenvolupi autisme. Us deixo l'enllaç de la noticia per a que li doneu una ullada a aquesta troballa, si més no interessant i a la vegada curiosa. 

http://www.20minutos.es/noticia/1797630/0/placenta-indicador/riesgo-autismo/ninos/

La col·laboració amb les famílies.

La col·laboració entre les famílies i els professionals estimula el desenvolupament global de l'alumne i ajuda en el procés de presa de decisions. Permet conèixer les preocupacions i les prioritats de la família i dels docents per dirigir la intervenció cap a objectius que afavoreixin el creixement i l'adaptació de l'alumne en tots els àmbits de la seva vida.Cada infant o jove amb TEA és únic i cada família té les seves pròpies circumstàncies i necessitats. 

Per poder col·laborar amb la família i proporcionar-li el suport adequat, els professionals necessiten tenir informació sobre:

-  Punts forts de l'alumne i la família.

- Preocupacions, necessitats i prioritats de la família pel que fa a l'alumne.

- Comportaments dels alumnes que tenen impacte sobre el funcionament de la família.

- Les activitats de la família, les rutines, els suports i recursos dins de la família immediata i els suports familiars que proporciona la comunitat.

Els professionals poden ajudar als pares a seleccionar objectius específics que permetin ensenyar al nen habilitats que millorin la seva vida familiar. Aquests objectius haurien de poder:

- Abordar les àrees d'interès i prioritats per l'alumne, els pares i/o membres de la família.

- Tenir un impacte positiu en el funcionament de la família i no provocar una càrrega emocional.

- Ser apropiats per ser ensenyats a la llar o en altres entorns comunitaris on participi la família.

Orientacions educatives a tenir en compte en el procés d'aprenentatge d'alumnat amb TEA.

En una reunió de la psicopedagoga del centre, la meva tutora, i el SEETDiC de Girona li van proporcionar informació que van considerar li seria profitosa en la seva tasca amb aquesta alumna amb autisme. En un d'aquests documents apareixien orientacions educatives per a l'etapa d'educació infantil i cicle inicial respecte de la feina amb alumnes amb autisme que penso que són molt importants i estaria bé compartir amb vosaltres. Els punts que es destacaven eren els següents:

- Mantenir un entorn previsible, treballant molt l'anticipació i l'estructura de les sessions. 

- Ajustar el contingut i el volum de les tasques a fer a les possibilitats reals de l'alumne.

- Estimular i reforçar pautes que impliquin control ull-mà i la pressió sostinguda d'objectes.

- Donar molt suport i ajuda evitant, a la vegada, la dependència de l'adult.

- Estimular l'exploració d'objectes o activitats funcionals molt simples. 

- Realitzar jocs centrats en el cos i que desenvolupin motivacions de relació, anticipació i inici de demanda.

- Afavorir la funció comunicativa.

- Realitzar jocs de simulació i imitació.

- Promoure situacions d'èxit i de satisfacció que el motivin a fer les tasques.

- Fer ús del reforç positiu. Reforçar les conductes que volem potenciar.

- Donar i demanar normes molt clares, fàcils de recordar i assolibles.

- Treballar molt amb suports visuals. 

- Fer ús de materials que estimulin la percepció i les sensacions.

- Fer ús de les TIC com a font de recursos important. 

Si em situo en el lloc d'una mestra d'infantil en una escola concertada que dins la seva aula junt amb 24 nens més amb les seves característiques té un alumne amb autisme, és possible dur tot això a terme? i si es dóna el cas que ens trobem en una escola pública on cada cop s'estan donant més retallades? 

Estic d'acord que l'excusa de les retallades no ha de valdre com explicació quan no podem arribar a fer tot el que potser hauríem de fer, però en realitat pot oferir-se de manera completa cobrir les necessitats d'un alumne amb autisme en un centre ordinari? M'agradaria saber què en penseu!

Material utilitzat: Què, com i perquè?

Com ja he comentat abans, duc a terme l'observació de la intervenció en un cas d'una alumna d'infantil amb autisme que no ha desenvolupat el llenguatge oral, tot i que fa ús d'altres recursos per a demanar el que vol. Per tal de facilitar-li la comunicació es decideix des de l'escola, i amb l'assessorament de Francesc Cuxart, introduir-li un sistema alternatiu de comunicació per mitjà d'imatges reals. 

Què és el que trobarem en les imatges? 

Quan encetem un sistema de comunicació hem de fer que aquest sigui atractiu per a l'alumne i, per això, és important sempre partir dels interessos i els gustos d'aquests. És per això que es seleccionen: una joguina que li agrada molt, les tisores perquè li agrada molt retallar i l'ordinador pel qual també mostra molt interès. 

Com són aquestes imatges? 

Comencem amb imatges mida foli que, més endavant, quan tingui més traça en l'ús d'aquestes podran anar disminuint de mida si així ho contemplen els professionals responsables de la intervenció.

Perquè aquestes imatges i no unes altres?

Com ja he comentat abans és important partir dels seus interessos per a fer-la entrar en aquesta espècie de joc de demanar i obtenir allò que vol, per a encetar la comunicació. Una vegada tingui aquesta idea adquirida podem començar a ampliar amb altres imatges que li pugin ser necessàries com, per exemple, el lavabo, l'aigua per l'hora de dinar,etc.

DSM-IV Autisme

A petició de la Palmira i essent conscient arrel del seu comentari que el meu anterior post va quedar un pèl incomplet, aquí us adjunto la definició extreta del document del DSM-IV:


"Trastorno Autista

Criterios para el diagnóstico del Trastorno autista

A. Existe un total de 6 (o más) ítems de A.1, A.2 y A.3, con por lo menos dos de A.1, y uno de A.2 y de A.3:

A.1. alteración cualitativa de la interacción social, manifestada al menos por dos de las siguientes características:
(a) importante alteración del uso de múltiples comportamientos no verbales, como son contacto
ocular, expresión facial, posturas corporales y gestos reguladores de la interacción social.
(b) incapacidad para desarrollar relaciones con compañeros adecuadas al nivel de desarrollo.
(c) ausencia de la tendencia espontánea para compartir con otras personas disfrutes, intereses y
objetivos (p. ej., no mostrar, traer o señalar objetos de interés). (d) falta de reciprocidad social o
emocional.

A.2. alteración cualitativa de la comunicación manifestada al menos por dos de las siguientes características:
(a) retraso o ausencia total del desarrollo del lenguaje oral (no acompañado de intentos para
compensarlo mediante modos alternativos de comunicación, tales como gestos o mímica).
(b) en sujetos con un habla adecuada, alteración importante de la capacidad para iniciar o mantener una conversación con otros.
(c) utilización estereotipada y repetitiva del lenguaje o lenguaje idiosincrásico.
(d) ausencia de juego realista espontáneo, variado, o de juego imitativo social propio del nivel de
desarrollo.

A.3. patrones de comportamiento, intereses y actividades restringidos, repetitivos y estereotipados, manifestados por lo menos mediante una de las siguientes características:
(a) preocupación absorbente por uno o más patrones estereotipados y restrictivos de interés que
resulta anormal, sea en su intensidad, sea en su objetivo
(b) adhesión aparentemente inflexible a rutinas o rituales específicos, no funcionales
(c) manierismos motores estereotipados y repetitivos (p. ej., sacudir o girar las manos o dedos, o
movimientos complejos de todo el cuerpo)
(d) preocupación persistente por partes de objetos.

B. Retraso o funcionamiento anormal en por lo menos una de las siguientes áreas, que aparece antes de los 3 años de edad: 1 interacción social, 2 lenguaje utilizado en la comunicación social o 3 juego simbólico o imaginativo.

C. El trastorno no se explica mejor por la presencia de un trastorno de Rett o de un trastorno desintegrativo infantil."

Canvi de la definició del DSM.

La DSM són les sigles de Diagnostic and Statistical Manual of mental disorders. És una associació americana de psiquiatria que estableix les definicions, criteris i símptomes per a diagnosticar les malalties mentals. Les últimes notícies apunten a que el proper mes de maig presentaran una nova definició del trastorn d'espectre autista en el que, es destaca, variaran alguns aspectes:

- Els nous criteris seran més inclusius. Els criteris actuals requereixen evidències de les dificultats relacionades amb l'autisme abans dels tres anys. Amb aquesta nova definició es requeriran conductes inusuals en una edat precoç sense establir una edat en concret.
- Es definirà l'autisme per dues grans característiques bàsiques: deteriorament de la comunicació i la interacció social, i el comportament restringit i repetitiu. Dins aquestes característiques més genèriques s'acolliran d'altres més específiques.
- Afegeix alguns símptomes que no havien estat recollits en la definició anterior com, per exemple, els interessos i les aversions sensorials.

Esperarem, doncs, a la publicació del DSM-V per a compratir-lo amb vosaltres i intentar analitzar-lo. 

"El viaje de Maria"

Avui us enllaço aquest vídeo en el que un pare ens descriu a la seva filla amb autisme i la relació que té amb ella. És un vídeo molt maco que ens apropa a les necessitats d'una persona amb autisme explicat amb tota la tendresa amb que un pare és capaç de fer-ho. A més, d'una manera molt visual i clara ens explica el dia a dia d'una persona amb aquest tipus de discapacitat.

SAAC

Què vol dir SAAC?
Sistema Alternatiu i Augmentatiu de la Comunicació.

Què són?
- Són un suport o llenguatge alternatiu per a desenvolupar l'expressió i la comunicació.
- Incrementen la motivació i la iniciativa de la persona que els utilitza.
- Evita l'aïllament i afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal i millora de l'autoestima.

Per a qui són aquests sistemes?
Per a persones que no poden accedir al llenguatge o ho fan amb moltes dificultats.

Els sistemes alternatius... serveixen en els casos en que el llenguatge oral no és possible garanteix que l'alumne doni informació, expressi com es troba, el que vol i que l'altre persona l'entengui.

Exemple de sistema alternatiu de comunicació.

Els sistemes augmentatius... no frenen ni perjudiquen el llenguatge oral, al contrari, l'estimula.

Exemple de sistema augmentatiu de comunicació.

El paper de la psicopedagoga en el centre.

La tasca d'una psicopedagog dins d'un centre escolar concertat són moltes i molt variades, és per això que amb aquest CMAP intento plasmar de manera clara les tasques que duu a terme en el centre en el qual faig les pràctiques.

Val a dir que aquest mapa conceptual és producte de la simplificació d'un altre molt més complexe realitzat per la meva tutora.

"Daniel no habla"

A més de ser un bloc amb l'objectiu de fer arribar als companys de la UOC totes les meves vivències en relació al Practicum que estic realitzant, m'agradaria aprofitar també aquest espai per a fer-vos arribar recomanacions de llibres, vídeos, pàgines web que estiguin relacionades amb el tema i que poden ser d'interès.

Avui us presento el llibre "Daniel no habla" una novel·la que explica en primera persona la lluita d'una mare per ajudar al seu fill amb autisme. El "The Washington Post" diu sobre aquest llibre "Aquest llibre parla de l'autisme sense ser un llibre sobre l'autisme, En canvi, es una novel·la de relaciones creuades, plena de compassió, temor i alegria. I també d'una gran bellesa.".  Fa temps que forma part de la meva biblioteca personal i us el recomano molt. 

2 d'Abril, diada mundial de l'Autisme.

Objectius de treball.

Després de la fase d'observació directa del cas i la detecció d'algunes necessitats, ara toca plantejar els que seran els objectius de la meva tasca en el centre. Tot i que encara poden variar, després de l'avaluació d'aquests per part de la meva tutora, en principi els objectius més importants sobre els quals treballaré són:

- Introduir un sistema de comunicació alternatiu basat en imatges reals, que sempre partiran dels seus interessos.

- Provocar situacions en la que es relacioni amb les persones que l'envolten i comparteixin estones positives.

- Donar funcionalitat a alguna de les seves obsessions.

- Intentar ampliar el seu repertori d'interessos.  

Cal tenir en compte que és recomanable partir d'uns objectius molt clars i concrets que s'aniran ampliant a la vegada que la nena evoluciona, si es dóna el cas. No seria factible marcar objectius molt genèrics i amplis per als quals caldria una intervenció molt més prolongada en el temps per a observar els resultats. 

Mi hermanito de la luna.

Aquest vídeo ens apropa als infants amb autisme des del punt de vista dels seus germans i de la visió que aquests tenen del que els passa. A més, aquest film pot donar-nos a conèixer la possible imatge que dóna l'alumne amb autisme als seus companys de l'aula. És un vídeo en francès, subtitulat en castellà, molt maco que us convido a veure.

Observació i anàlisi del cas.

En aquesta fase del projecte, i ja un cop he estriat el cas amb el qual treballaré, faig un recull d'aspectes a tenir en compte per a fer la observació directa a l'aula. Els aspectes al voltant dels quals girava la meva observació eren els següents:

- El seguiment dels hàbits rutinaris.

- Interacció amb els companys, adults i objectes.

- Què fa per iniciativa pròpia.

- La comprensió de les consignes i ordres que li donen.

- Demandes, jocs i imitació.

- Participació de les activitats de l'aula. 

- Moments d'aïllament, interessos i obsessions.

- El grau en que pot afectar la seva presència en l'aula al funcionament d'aquesta.

Vaig tenir la sort de poder fer l'observació de la nena en la classe de psicomotricitat, en l'estona d'esmorzar i en una sessió de treball dins l'aula. A més, vaig poder veure en primera persona com és la relació que estableix amb els adults i els seus companys; quins són els objectes que li criden més l'atenció; com actua quan no se li dóna el que vol; quines estratègies té per fer-se amb allò que li ve de gust; de quina manera participa a la classe, etc. Aquesta fase d'observació m'ha permès recollir molta informació que em serà de molt ajut a l'hora de proposar els objectius de treball del meu projecte.

Acadèmia d'especialistes.

De vegades la rigidesa i les obsessions dels nostres alumnes amb autisme han de deixar-se de veure com a tals i començar a veure-les com a dons que els fa especials. Aquest vídeo parla sobre les especialitats d'un grup de nois i noies amb autisme. Us convido a veure'l! Us agradarà. 

Què ens demanaria un nen amb autisme?

Ángel Rivière

Ángel Rivière, un personalitat coneixedora i molt implicada en el tema, va fer un llistat amb una sèrie de punts on destacava allò que creia que demanaria una persona amb autisme si li fos possible. Aquests punts són els següents:

- Ajuda'm a comprendre. Organitza el meu món i facilita'm l'anticipació del que passarà. Dona ordre, estructura i no el caos.

- No t'angoixis amb mi perquè m'angoixes. Respecta el meu ritme.

- No em parlis massa, ni massa de pressa. 

- Fes-me saber d'alguna manera las coses que he fet bé i ajuda'm a fer-les sense errades.

- Necessito ordre, predictibilitat en el medi. Hem de negociar rituals.

- No em permetis estar avorrit o inactiu.

- No m'envaeixis excessivament.

- El que faig, no ho faig contra tu.

- El meu desenvolupament no és absurd, tot i que no és fàcil d'entendre.

- El meu món no és complexe ni tancat, és simple. Les altres persones sou molt complicades.

- No em demanis sempre les mateixes coses. No t'has de fer tu autista per ajudar-me.

- No només soc autista. Soc un nen, un adolescent o un adult. 

- No m'agredeixis químicament. Que la medicació sigui revisada periòdicament per l'especialista.

- Ni els meus pares ni jo tenim la culpa del que em passa. No serveix de res que us culpeu uns als altres.

- No em demanis constantment coses per sobre del que soc capaç de fer. 

- No has de canviar la teva vida completament pel fet de viure amb una persona amb autisme. A mi no em serveix de res que estiguis malament, tancat i et deprimeixis. Necessito estabilitat i benestar emocional.

- Ajuda'm amb naturalitat, sense convertir-ho en una obsessió.

- Accepta'm com soc. La meva situació pot millorar però per ara no tinc cura.

- Encara que em sigui difícil comunicar-me o comprendre les subtileses socials, no enganyo. 

(El text original era molt més llarg. He fet una síntesi de les idees per a que sigui més amena la seva lectura.) 

Què és l'Autisme?

És un grup de trastorns del desenvolupament neurològic que es manifesta obstaculitzant l'aprenentatge d'habilitats de comunicació i de relacions socials. Paral·lelament, el desenvolupament també es veu interferit per la presència d'interessos restringits inusualment forts, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis inesperats. 

Tria del cas.

Després d'uns dies més encarats a situar-me en l'entorn en que duré a terme el meu Practicum, toca decidir cap on enfocaré el meu període de pràctiques en el centre. Les possibilitats que em dóna la tutora en el centre són molt variades: 

- A l'etapa d'infantil hi ha un cas d'autisme.

- A la primària casos a treballar d'algun alumne amb dislèxia, TDAH i problemes amb la lectoescriptura. 

- A la ESO hi han tasques més enfocades a la orientació professional i a les tècniques d'estudi.

En els primers dies al centre puc veure a la psicopedagoga actuant en tots aquests possibles casos que podria estriar per a fer el meu projecte de pràctiques. Finalment em decanto per la nena amb autisme ja que, a més d'estudiant de psicopedagogia, soc mestra d'educació especial i m'atrau dur a terme un treball amb una nena amb autisme dins una aula ordinària. Fins el moment únicament he treballat amb altres casos d'alumnes amb autisme dins l'escola d'educació especial. Així, el meu objectiu serà trobar un sistema de comunicació que afavoreixi la relació de la nena amb autisme amb el seu entorn escolar que, més tard, es podria traslladar a casa seva. 

"Por cuatro esquinitas de nada"

M'agradaria que doneu una ullada a aquesta historieta que reflexiona al voltant de la idea de l'escola inclusiva i de la capacitat que tots tenim, si volem, de fer un lloc entre nosaltres a aquelles persones especials que ens rodegen i que, en ocasions, queden de banda. Trobo que és una història presentada de manera molt senzilla però que ajuda a fer una gran reflexió al voltant d'un tema tan important com la integració de les persones amb algun tipus de discapacitat.

Conèixer l'entorn.

En els meus primers dies en el centre on duré a terme el meu segon Practicum, els objectius que em marco en el Pla de Treball són els següents:

- Conèixer l'escola a grans trets (espai, professionals i casos detectats).

- Conèixer la psicopedagoga i les tasques que realitza.

- Començar a decantar-me cap el cas que més m'interessi. 

Aquests dos primers dies doncs han estat dedicats a situar-me en l'escola, a conèixer alguns dels professionals que hi treballen (Cal tenir en compte que em trobo en una escola concertada en la que cursen infantil, primària i secundària. Arribar a conèixer a tots els professionals serà una tasca gairebé impossible!), conèixer la sala on treballaré amb la psicopedagoga i conèixer, també, totes les tasques que aquesta duu a terme a l'escola. 

Començo el període de pràctiques molt motivada, amb moltes ganes i contenta per la amabilitat i ajuda de la meva tutora de pràctiques. Gràcies a ella estic veient tots els àmbits de treball de la figura de la psicopedagoga dins la plantilla d'un centre escolar.