Observació de l'estona de pati.

Sessió observada

Estona de joc al pati.

Espai

El pati de l'escola, a la zona infantil on també es troben els seus companys de l'aula, els alumnes de P3 i els de P5.

Professionals

Mestres de totes les classes per a controlar el bon funcionament de l'hora de descans.

Actituds destacables

Es queda sempre en la mateixa zona amb el mateix tipus de joc: pujar a la caseta de fusta i deixar-se caure com si fos un tobogan. Quan porta una estona jugant comença a ploure i tots els alumnes marxen cap a dintre al crit d'avís de les mestres, ella continua amb el seu joc i cal que la vetlladora la vagi a buscar per a portar-la cap a dins.

Relació amb l'adult

No s'apropa a cap adult.

Relació amb els companys

Els observa en algun moment quan li passen pel davant. En un moment donat uns nens estan fent una bola amb sorra i ella s'apropa per destrossar-la i marxar ràpid.

Aspectes a tenir en compte

- És una estona en la que s'aïlla bastant i busca algun raconet. - Quan s'observa un joc tan repetitiu potser seria recomanable trencar aquesta roda i canviar-la de zona del pati i proposar-li un altre tipus de joc. Si cal podríem jugar amb ella i animar a altre companys que entrin en el joc.

Observació d'una sessió de treball individualitzat.

Sessió observada

Treball individualitzat.

Espai

Dins l'aula, en una taula a un costat.

Professionals

La vetlladora que li fa suport a l'aula.

Actituds destacables

En aquesta sessió fa quatre fitxes diferents: - Completar paraules amb les lletres que falten. La vetlladora li diu el lloc en el que ha d'escriure i el que ha de posar. Ella còpia la lletra d'un model. - Relacionar objectes que serveixen per al mateix (llapis-retolador, titella-nina, pilota-globus, sabates-xancletes). La vetlladora li diu cap a on ha de posar la ratlla que els uneix, la nena fa correctament el que li diu. - Escriure paraules curtes i paraules llargues. Li escriu com a model i ella els copia. - Escriure el seu nom en gran i decorar el voltant amb gomets.

Relació amb l'adult

Existeix una relació molt especial entre totes dues, és el seu referent. Sap reconduir-la amb molta habilitat i ella respon molt ràpid a les seves demandes.

Relació amb els companys

Com s'ha treballat a un costat de l'aula en una taula totes dues soles no ha estat possible que es doni una situació d'interacció amb algun company.

Aspectes a tenir en compte

- Comença a fer vocalitzacions, en aquest cas ha intentat verbalitzar el seu nom per mitjà de la imitació de la vetlladora. - Per reconduir-la és recomanable l'ús d'alguna cançó que li agrada per a tenir-la contenta de nou davant la feina. - És capaç de copiar lletres amb el suport visual d'un model. - Caldria reflexionar sobre el tipus d'activitats que es fan amb la nena per tal que siguin el més funcional possible per a ella. Per exemple, quan escrivien paraules curtes i llargues potser hauria estat bé enganxar una imatge per a que relaciones el que posava amb el seu significat. - No s'ha fet ús del sistema de comunicació. Potser estaria bé introduir un horari visual per a la nena per tal que s'orienti en el temps i conegui en cada moment què és el que fa i què és el que farà després. - Si gaudeix d'una estona de treball individualitzat estaria bé poder fer un treball amb ella més enllà de les fitxes potser per mitjà d'alguna nina que li agradi treballar les parts del cos o la roba, els colors fent un dibuix, altres conceptes amb l'ordinador que tant li agrada a ella, etc.

Observació de la sessió de reforç a l'aula.

Sessió observada

Sessió de reforç individualitzat.

Espai

Dins la seva aula, on també són els seus companys treballant amb la tutora, en una taula a un costat d'aquesta.

Professionals

Mestra d'educació infantil que li fa alguna hora de reforç.

Actituds destacables

En aquesta estona realitza diferents feines: - Escriu el seu nom amb l'ajut de la mestra. Aquesta li va dient les lletres. - Posar un gomet a les coses que van pel mar. En alguns casos encerta i en d'altres no, quan la mestra li diu que no un parell de vegades seguides s'enfada i crida. - Ha d'enganxar gomets en un full on ha escrit el seu nom. Comença a enganxar els gomets de color groc i no vol canviar, si la mestra li demana que enganxi un altre color s'enfada i, fins i tot, li dóna la esquena a la mestra. Quan aquesta li demana que agafi els gomets vermells els hi posa al davant fet que fa que no pugi saber amb aquesta observació si la nena reconeix aquest color però, per altra banda, això pot ser que ajudi a la nena a associar la paraula amb el color. - Tenen el dibuix d'un cotxe incomplert i se li demana que dibuixi rodones per fer-li les rodes. Dibuixa rodones com a resposta a la demanda oral que li ha fet la mestra sense fer ús de cap suport.

Relació amb l'adult

La mestra va fent un acompanyament oral a tot el que fa la nena, fet que valoro molt positivament. Quan la nena està fent bé la feina xoquen les mans, sembla que a la nena li agrada molt fer-ho per la cara d'alegria que posa. És una bona estratègia de reforç. Ha necessitat anar-la reconduint durant l'activitat unes quantes vegades ja que aquesta s'enfadava.

Relació amb els companys

La sessió, tot i dur-se dins l'aula on també són els seus companys, es fa a un costat d'aquesta fet que la aïlla de la resta dels companys i no fa possible la interacció amb aquests. És una sessió pensada per a centrar-se en el treball amb ella.

Aspectes a tenir en compte

- Sap escriure el seu nom amb ajut, necessita que li diguin les lletres. - Davant la negativa s'enfada i crida. Cal tenir en compte la seva capacitat de frustració a l'hora de proposar-li feines, caldria fer-li fer activitats que sapiguem que sabrà fer per evitar aquests moments d'angoixa o no exigir coses (com per exemple que canvii de color) si la prioritat de la tasca és una altra (enganxar gomets a un full). - Destacar la importància d'un reforç positiu a la feina ben feta que tant li agrada com, per exemple, xocar les mans. - No he pogut comprovar amb aquesta observació si reconeix el nom dels colors. - Coneix i sap fer la forma rodona.

Observació de la sessió de psicomotricitat.

Sessió observada

Psicomotricitat.

Espai

Aula de psicomotricitat de l'escola.

Professionals

Mestre de psicomotricitat a l'etapa d'infantil i la vetlladora que li fa suport també a l'aula.

Actituds destacables

Amb el suport constant de la vetlladora va seguir en menor o major mesura la sessió de psicomotricitat. Li atrau molt el matalàs i va a pujar-se a sobre. Quan es posa nerviosa, fruit del moviment que demana l'activitat i els riures i crits dels seus companys, fa una estereotípia picant-se a la barbeta.

Relació amb l'adult

Ha mantingut una relació constant amb la vetlladora durant tota la sessió. En cap moment s'ha donat cap tipus d'interacció amb la mestra de psicomotricitat que estava centrada en la resta del grup. Existeix una relació molt bona i molt maca amb la vetlladora de l'aula. Podríem dir que sembla que la té com al seu referent.

Relació amb els companys

Tot i compartir l'espai de joc i activitat amb ells no hi ha hagut interacció amb els altres, tret d'alguna ocasió en que se li han apropat per tornar-li la pilota. Estava més interessada en l'adult, en la vetlladora.

Aspectes a tenir en compte

- És capaç d'agafar i deixar anar quan se li demana. - Accepta la proximitat i el contacte dels companys i dels adults. - És un espai en el que existeixen molts distractors que fan que reconduir-la constantment a l'activitat en ocasions sigui difícil. - És una sessió en la que no pot demanar res amb el SAAC perquè les imatges estan situades a la paret de la classe i a més, de moment, no són de cap material que li sigui possible demanar al gimnàs. Si s'observa que té algun interès per algun objecte en concret s'hauria de tenir en compte per quan vulguem ampliar el repertori d'imatges.

Observació de la sessió de càlcul.

Sessió observada

Classe de càlcul mental.

Espai

Aula de P4.

Professionals

Mestre d'educació primària que realitza únicament les sessions de càlcul mental en l'etapa d'infantil.

Actituds destacables

La mestra organitza la classe de tal manera que la primera part de la sessió està amb la nena i després deixa que la resta de la sessió vagi a jugar amb el que vulgui per a poder centrar-se en la resta del grup. És a dir que li proporciona una estona de treball i una estona de joc. Durant les activitats que es realitzen, de manera oral, per exemple comptar fins a 50 fa que la nena entri en l'activitat agafant-li les mans i picant a la vegada que diuen els números. El que comença com un acompanyament de mans de la mestra a la nena acaba essent un moviment voluntari d'aquesta última seguint la cantarella. A més, amb un rellotge al davant quan la mestra li demana on és un número el sap assenyalar correctament.

Relació amb l'adult

Respon ràpidament quan aquesta li dóna un ordre clara. Fa demandes agafant la seva mà i portant-la al lloc on es troba allò que vol. La introducció del sistema alternatiu de comunicació basat en imatges reals encara està en un moment molt inicial i la nena no ha recorregut a ells tot i voler un objecte, les tisores, que apareix en la fotografia.

Relació amb els companys

Observa als seus companys de taula durant la sessió. Quan acaba la sessió de càlcul i toca esmorzar, ella agafa el seu i marxa a una taula sola. La mestra la recondueix de nou a la seva taula per a que comparteixi l'estona i l'espai amb els companys.

Aspectes a tenir en compte

- És important fer-la treballar quan està receptiva i facilitar-li estones de descans. - Quan estan comptant i ella segueix el ritme picant de mans, en algun moment fa sons aproximats d'algun número (8 i 16). - És capaç de seguir el ritme de la cantarella dels seus companys quan compten fins 50 i verbalitza algun número. - Reconeix els nombres d'un rellotge. - Fa demandes agafant de la mà a l'adult i portant-lo cap on es troba allò que vol. La necessitat de reconduir-la cap a la imatge de les tisores per a que s'acostumi a usar-la per demanar el què vol. - Destacar la importància de donar ordres senzilles i clares.

Relat de les observacions.

Com ja he dit en alguna ocasió l'objectiu del meu Practicum ha estat fer un seguiment d'una intervenció a una alumna amb autisme a P4 amb la que es volia introduir un sistema alternatiu de comunicació.

Per tant, en les properes entrades relataré el comportament de la nena, les demandes, les estratègies de treball i la metodologia, les actituds dels professionals que m'he anat trobant en la feina directa amb aquesta nena, entre d'altres aspectes destacables.

He optat per observar-la tant en diferents espais de l'escola (pati, classe, sala de psicomotricitat i menjador) com amb diferents professionals (mestre de càlcul, mestre de psicomotricitat, mestre de reforç, tutora i vetlladora). L'objectiu era observar no tant sols el comportament de la alumna en els diferents entorns sinó també amb els diferents professionals, a la vegada que tinc la possibilitat de veure com treballen amb un mateix cas diferents professionals del centre fet que considero m'ha enriquit molt.

Canvis d'idees necessaris.

Quan vaig començar el meu període de pràctiques i un cop havia seleccionat el cas en el qual anava a treballar tota la meva idea era tenir un paper actiu en la intervenció, programar sessions amb l'alumne i fer-les jo mateixa sense parar-me a pensar les característiques del cas. Ens trobem davant una nena diagnosticada de TEA a P4, la meva estada al centre vam considerar que no era la suficient per a que ella crees un vincle amb mi que em facilités la feina. Així, tot i començar amb ganes de fer per mi mateixa, amb calma i sentit comú vaig adonar-me que el millor que podia fer en el meu Practicum era prendre un paper d'observadora de la intervenció que es duia a terme i intervenir en la mesura del possible, tant per fer observacions a la psicopedagoga com per entrar en contacte en algun moment puntual amb la nena. 

Aquest canvi de visió no m'ha estat fàcil, el que volem tots en les nostres pràctiques és fer, produir, dur a terme...però de vegades els casos que triem no posen fàcil aquest aspecte i més val esdevenir observador per a arribar a l'aprenentatge. 

Introducció d'un sistema alternatiu de comunicació.

Com ja he comentat abans, el meu Practicum està centrat en l'observació de la introducció d'un sistema alternatiu de comunicació a una alumna amb autisme al cicle d'infantil. Cal destacar punts molt importants que s'han tingut en compte a l'hora d'encetar aquesta intervenció:

Partint de la premissa bàsica que cal iniciar-la en el seu ús partint sempre dels seus interessos, es seleccionen tres objectes que l'atrauen: les tisores, un peix de joguina i l'ordinador. 

A partir d'aquí es comença a introduir l'ús de les imatges, són reals i de mida foli, després del treball que realitza a l'aula, és a dir, s'ha consensuat el moment en que donar-li a triar entre les imatges com a premi per la feina feta. Serà un reforçador de la feina que fa a l'aula a la vegada que comença a entrar en l'ús d'un sistema alternatiu de comunicació. 

Un altre aspecte que es va consensuar per a fer ús d'aquestes imatges fa referència a la manera de nomenar-les, és important que tothom es refereixi de la mateixa manera a cada imatge per a facilitar-li la relació de la paraula amb la imatge. En el cas de la joguina del peix, es va consensuar dir "peix" per a evitar que s'utilitzessin altres paraules: joguina, nino, peixet, sardina, etc. 

Per altra banda, també va acordar-se com volem que la nena faci la demanda. En aquest cas es va decidir que agafi la imatge i la doni a l'adult. 

En treballs d'aquesta mena és important un consens total entre tots els professionals que estaran en contacte amb la nena. Si es volen aconseguir millores no es pot deixar cap detall a l'aire. L'actuació dels diferents professionals que passen per l'aula seguint una mateixa línia de treball respecte del sistema de comunicació afavorirà que la nena aprengui com ho ha de fer. Per contra, si cada professional treballés de manera diferenciada aconseguiríem el contrari: el caos i el no enteniment del què passa al seu voltant per part de la nena.