Quan vaig començar el meu període de pràctiques i un cop havia seleccionat el cas en el qual anava a treballar tota la meva idea era tenir un paper actiu en la intervenció, programar sessions amb l'alumne i fer-les jo mateixa sense parar-me a pensar les característiques del cas. Ens trobem davant una nena diagnosticada de TEA a P4, la meva estada al centre vam considerar que no era la suficient per a que ella crees un vincle amb mi que em facilités la feina. Així, tot i començar amb ganes de fer per mi mateixa, amb calma i sentit comú vaig adonar-me que el millor que podia fer en el meu Practicum era prendre un paper d'observadora de la intervenció que es duia a terme i intervenir en la mesura del possible, tant per fer observacions a la psicopedagoga com per entrar en contacte en algun moment puntual amb la nena.
Aquest canvi de visió no m'ha estat fàcil, el que volem tots en les nostres pràctiques és fer, produir, dur a terme...però de vegades els casos que triem no posen fàcil aquest aspecte i més val esdevenir observador per a arribar a l'aprenentatge.
Crec que fas una observació molt encertada i que l'opció i determinació que has pres ha estat la correcta. Mai podem ser invasius amb els nens i en aquests casos molt menys.
ResponEliminaFelicitats per la teva decisió i per anteposar el benefici i el benestar de la tena als teus desitjos personals del moment.
Felicitats de nou!
Gràcies Lorena! verdaderament va ser un pas que em va costar donar però, sincerament, era el més lògic i productiu.
ResponElimina