El camí que cal seguir.

Mike Staton en el seu llibre anomenat "Convivir con el autismo" feia la següent afirmació que vull destacar per que considero que és un gran encert:

"El conocimiento y la comprensión del autismo tienen que aumentar. La experiencia de las personas con autismo y de sus padres se debe tener en cuenta. Los métodos de los mejores educadores y terapeutas especializados deben ser ampliamente compartidos. Las escuelas deben tener apoyo tanto para experimentar como para aplicar nuevas ideas."

Canvis d'idees necessaris.

Quan vaig començar el meu període de pràctiques i un cop havia seleccionat el cas en el qual anava a treballar tota la meva idea era tenir un paper actiu en la intervenció, programar sessions amb l'alumne i fer-les jo mateixa sense parar-me a pensar les característiques del cas. Ens trobem davant una nena diagnosticada de TEA a P4, la meva estada al centre vam considerar que no era la suficient per a que ella crees un vincle amb mi que em facilités la feina. Així, tot i començar amb ganes de fer per mi mateixa, amb calma i sentit comú vaig adonar-me que el millor que podia fer en el meu Practicum era prendre un paper d'observadora de la intervenció que es duia a terme i intervenir en la mesura del possible, tant per fer observacions a la psicopedagoga com per entrar en contacte en algun moment puntual amb la nena. 

Aquest canvi de visió no m'ha estat fàcil, el que volem tots en les nostres pràctiques és fer, produir, dur a terme...però de vegades els casos que triem no posen fàcil aquest aspecte i més val esdevenir observador per a arribar a l'aprenentatge. 

Autisme La Garriga

En la meva entrada anterior feia referència als recursos dels quals s'estava fent ús en el cas de la nena en el que treballo. Un dels quals vaig nomenar era un expert extern entès en el camp del TEA que es diu Francesc Cuxart i duu a terme un treball en La Garriga en un centre per a persones amb autisme de qualsevol edat. En la pàgina web que aquí us deixo podeu accedir al projecte que duen a terme, les característiques i croquis de l'espai en el qual es treballa, documentació al voltant de l'autisme, entre d'altres.

Ells mateixos, en la seva pàgina web, destaquen quin és el seu objectiu, la seva raó de ser del projecte: "El centre de tota l’activitat és la persona amb autisme, tot gira entorn les seves necessitats. És un món dissenyat a la seva mida, on hi troba la seva llar, la seva feina i on gaudeix del seu temps lliure. Tot està pensat perquè se senti comprès, valorat, respectat en la seva individualitat i exigit en la mesura de les seves possibilitats."

 Les persones interessades o que tenen curiositat per aquest trastorn hi podran treure molt suc. Us animo a que li doneu una ullada!

                                      www.autisme.com/autisme/

Detecció i avaluació de l'autisme.

El diagnòstic d'autisme ha de ser realitzat per especialistes en Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquests especialistes realitzen una avaluació mèdica i neurològica àmplia, proves específiques per l'autisme, estudis complementaris (metabòlics, genètics...) i valoren a l'infant o al jove per determinar el perfil evolutiu.

Els docents poden col·laborar en el procés de detecció precoç del TEA aportant dades objectives sobre el comportament de l'infant o del jove en l'entorn escolar.

Existeixen determinades senyals d'alerta immediata per qualsevol nen que indiquen la necessitat d'una avaluació més àmplia:

- No barboteja, no fa gestos als 12 mesos.

- No diu paraules senzilles als 18 mesos.

- No diu frases espontànies de dues paraules als 24 mesos.

- Qualsevol pèrdua d'habilitats del llenguatge o a nivell social a qualsevol edat.

En el cas que ens ocupa la nena va començar la seva escolarització en aquest centre ja diagnosticada fet que ha facilitat posar en marxa tot el protocol d'atenció precoç en aquests tipus de casos. Assisteix regularment al CDIAP, té un seguiment de l'EAP, els familiars estan en contacte amb un expert sobre el tema de l'autisme extern, i a tot això cal sumar-li el treball des del centre de la psicopedagoga, la tutora i la vetlladora de l'aula. 

Personalment considero que és un cas en el que els professionals que han donat amb la nena han estat molt ràpids i efectius, fet que ha desembocat en l'iniciació d'un treball específic amb la nena des de ben aviat per tal d'aconseguir el seu màxim desenvolupament. 

Introducció d'un sistema alternatiu de comunicació.

Com ja he comentat abans, el meu Practicum està centrat en l'observació de la introducció d'un sistema alternatiu de comunicació a una alumna amb autisme al cicle d'infantil. Cal destacar punts molt importants que s'han tingut en compte a l'hora d'encetar aquesta intervenció:

Partint de la premissa bàsica que cal iniciar-la en el seu ús partint sempre dels seus interessos, es seleccionen tres objectes que l'atrauen: les tisores, un peix de joguina i l'ordinador. 

A partir d'aquí es comença a introduir l'ús de les imatges, són reals i de mida foli, després del treball que realitza a l'aula, és a dir, s'ha consensuat el moment en que donar-li a triar entre les imatges com a premi per la feina feta. Serà un reforçador de la feina que fa a l'aula a la vegada que comença a entrar en l'ús d'un sistema alternatiu de comunicació. 

Un altre aspecte que es va consensuar per a fer ús d'aquestes imatges fa referència a la manera de nomenar-les, és important que tothom es refereixi de la mateixa manera a cada imatge per a facilitar-li la relació de la paraula amb la imatge. En el cas de la joguina del peix, es va consensuar dir "peix" per a evitar que s'utilitzessin altres paraules: joguina, nino, peixet, sardina, etc. 

Per altra banda, també va acordar-se com volem que la nena faci la demanda. En aquest cas es va decidir que agafi la imatge i la doni a l'adult. 

En treballs d'aquesta mena és important un consens total entre tots els professionals que estaran en contacte amb la nena. Si es volen aconseguir millores no es pot deixar cap detall a l'aire. L'actuació dels diferents professionals que passen per l'aula seguint una mateixa línia de treball respecte del sistema de comunicació afavorirà que la nena aprengui com ho ha de fer. Per contra, si cada professional treballés de manera diferenciada aconseguiríem el contrari: el caos i el no enteniment del què passa al seu voltant per part de la nena. 

"La placenta de la madre podría indicar el riesgo de un niño de desarrollar autismo."

Avui mateix he trobat una notícia, amb el titular que encapçala aquesta entrada al bloc, que comenta els resultats d'uns estudis duts a terme a la universitat de Yale en el que sembla que han conclòs l'existència de nombrosos plecs a la placenta pot assegurar amb molt alta probabilitat que aquella criatura desenvolupi autisme. Us deixo l'enllaç de la noticia per a que li doneu una ullada a aquesta troballa, si més no interessant i a la vegada curiosa. 

http://www.20minutos.es/noticia/1797630/0/placenta-indicador/riesgo-autismo/ninos/

La col·laboració amb les famílies.

La col·laboració entre les famílies i els professionals estimula el desenvolupament global de l'alumne i ajuda en el procés de presa de decisions. Permet conèixer les preocupacions i les prioritats de la família i dels docents per dirigir la intervenció cap a objectius que afavoreixin el creixement i l'adaptació de l'alumne en tots els àmbits de la seva vida.Cada infant o jove amb TEA és únic i cada família té les seves pròpies circumstàncies i necessitats. 

Per poder col·laborar amb la família i proporcionar-li el suport adequat, els professionals necessiten tenir informació sobre:

-  Punts forts de l'alumne i la família.

- Preocupacions, necessitats i prioritats de la família pel que fa a l'alumne.

- Comportaments dels alumnes que tenen impacte sobre el funcionament de la família.

- Les activitats de la família, les rutines, els suports i recursos dins de la família immediata i els suports familiars que proporciona la comunitat.

Els professionals poden ajudar als pares a seleccionar objectius específics que permetin ensenyar al nen habilitats que millorin la seva vida familiar. Aquests objectius haurien de poder:

- Abordar les àrees d'interès i prioritats per l'alumne, els pares i/o membres de la família.

- Tenir un impacte positiu en el funcionament de la família i no provocar una càrrega emocional.

- Ser apropiats per ser ensenyats a la llar o en altres entorns comunitaris on participi la família.